Activitat 1:
El Consell Audiovisual de Catalunya és l’òrgan que s’encarrega de regular la comunicació visual del territori català. La seva finalitat és vetllar per a que es compleixi la normativa vigent per part dels prestadors de serveis, tan públics com privats, de sector audiovisual. Com a principals objectius té la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i l’honestedat informativa entre d’altres.
Després de llegir les vint conclusions del Llibre Blanc: L’educació en l’entorn audiovisual que va presentar l’any 2003 el Consell Audiovisual de Catalunya en voldria destacar tres que crec que són importants des de la perspectiva de l’escola:
4. La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.
No es pot deixar tota la responsabilitat sobre l’escola, l’educació dels infants i joves ha de ser una tasca de tots i tots hem de tenir les mateixes finalitats. Per aconseguir-ho crec important el treball conjunt entre l’administració, les cadenes de televisió, l’escola i sobretot les famílies, ja que aquestes són les que més directament influencien sobre els infants i joves.
17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola que es pot resumir en els punts següents:
* Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
* La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
*El consum il•limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.
L’escola i la televisió, ara per ara estan en conflicte, però no hauria de ser així: l’escola hauria d’aprendre a utilitzar els mitjans que la televisió ofereix en el seu benefici i la televisió com a mitjà de masses hauria de ser més conscient del benefici que pot aportar a la societat i no preocupar-se pel propi.
18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
* Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
* Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.
Si en el futur els homes som més crítics i amb més criteri audiovisual, el contingut de les televisions variarà per adequar-se a les noves preferències de la població, per tant tendirem a uns mitjans audiovisuals de més qualitat.
Activitat 2:
No es pot negar que el món no para de canviar i la societat pot deixar de caminar al mateix ritme sinó hi posem remei.
Els avenços tecnològics són constants, i l’home s’està deixant arrossegar per ells. No ho hem de permetre, ja que correm el risc de ser manipulats i dominats per la informació que se’ns vulgui mostrar. Constantment som bombardejats per milers de consignes per part dels mitjans de comunicació que no sabem desxifrar o entendre.
Però no tot està perdut, amb un bon aprenentatge per part de la població sobre tecnologia i audiovisuals, es pot crear una societat crítica i preparada per entendre tots els missatges que cada dia ens arriben de totes parts del planeta. Per aconseguir-ho però, cal un esforç per part de tots: institucions, educadors, mitjans de comunicació, famílies...
Per aquest motiu a través del manifest per l’educació en comunicació es suggereixen diferents pautes d’actuació:
- Incloure que les habilitats comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial dins dels currículums escolars.
- Dotar als centres escolars de material tecnològic audiovisual, sobretot en el camp de producció perquè només produint s’és capaç d’entendre el que altres produeixen.
- Crear programes de formació per a docents i d’assessorament de centres en el camp de l’educació en la comunicació.
- Arribar a pactes de col•laboració entre els mitjans de comunicació i les administracions educatives.
- Elaborar, per part de professionals en el món educatiu, material didàctic per a l’educació en comunicació de qualitat i actualitzat.
- Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
- Treballar per aprofitar al màxim els recursos infrastructurals de comunicació.
- Ajudar al docent a desplegar l’educació en comunicació creant la figura de l’educomunicador/a.
- Plantejar models comunicatius on l’autoexpressió individual i col•lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn construeixin els eixos centrals.
- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que vetlli pels drets de la infància i la joventut.
Activitat 3:
El desembre de l’any 2008, el parlament europeu va plantejar la necessitat de crear una assignatura anomenada “Educació mediàtica” a les escoles, per tal que els infants i joves aprenguin les capacitats de comprendre i valorar críticament les diferents informacions que reben a traves de els canals audiovisuals. D’aquesta manera, la societat seria capaç de progressar al mateix ritme que el món; la tecnologia ens permetria incorporar-nos a l’evolució i no ens exclouria.
Els nens i nenes han d’aprendre a discriminar allò que senten i veuen, el que és correcte i el que no i és, des de l’escola on podem posar el primer granet de sorra per aconseguir-ho. No és una tasca senzilla, cal molts esforços de formació del personal docent i recursos per a les escoles, però no em de perdre l’esperança i intentar dins de les nostres possibilitats treballar el màxim per aconseguir-ho.
diumenge, 24 de maig del 2009
Tema 3: La transmissió de valors mitjançant la presentació de models
Activitat 2: Anàlisi d'un anunci
L’anunci triat per fer una anàlisi és d’un vehicle familiar, el Renault Scenic.
L’anunci triat per fer una anàlisi és d’un vehicle familiar, el Renault Scenic.
Un home condueix el seu vehicle familiar i va acompanyant als seus fills a diverses activitats o a casa.
Primer, acompanya al seu fill Juan a natació, després recull als bessons per casa seva i junts van a recollir a la Maria a natació.
Tots quatre tornen a buscar al Juan i el porten a casa de la seva mare i exdona del conductor, després van a buscar al Daniel, el qual fa poc que l’home sap que és fill seu i tots junts van a casa, però el conductor abans de aparcar ha d’anar a portar el Daniel que és el fill dels veins.
L’home condueix per una urbanització de classe mitja-alta, i una veu en off, que representa ell mateix, va narrant els llocs a on es dirigeix i a quin dels seus fills acompanya durant el trajecte. El fills són de diverses edats però tots són guapos i de bona aparença, menys l’últim, que és de raça negra i que el narrador deixa clar que no és fill seu.
El missatge principal que vol transmetre aquest anunci és la gran capacitat que té aquest vehicle i com està preparat per afrontar la societat canviant i adequar-se als nous tipus de famílies.
Tot i tenir aquest punt, podríem dir què de modernitat, aquest anunci de cotxes cau en el missatge tòpic masclista, adreçant-se principalment al públic masculí, ja que és l’home qui acompanya a la família, ell és el cap i el guia. Per molt moderna que sigui la família, els valor masclistes hi segueixen implícits dins de l’espot. Amb aquest anunci s’intenta crear una necessitat de possessió i per aquest motiu s’atribueixen valors afegits al vehicle:
- De triomfador, un home segur de si mateix. El protagonista narra l’anunci amb decisió i com un fet quotidià.
- D’aconseguir èxit entre les dones. Totes les dones i exdones del narrador són altes, primes, guapes...
- Adinerat. Totes les seves dones i fills viuen en cases unifamiliars de zones residencials i fan activitats extraescolars associades a la classe alta. Ex: ballet
És un anunci que m’agrada, perquè es surt del patró que sempre es mostra a televisió de família tradicional perfecte. Dins de la societat actual hi ha diversos tipus de famílies i crec que és el primer cop que en publicitat s’agafa aquest recurs, tot i que el rerefons és exactament el mateix que el de milers d’anuncis que ja s’han fet fins ara.
Activitat 3: Hi ha acord o desacord entre els valors que intenta transmetre l’escola i els de la televisió?
L’escola, com a comunitat on es viu i es conviu, ha de transmetre valors on la tolerància, la solidaritat, la pau, el respecte, la tolerància i la participació en siguin la base, per tal d’aconseguir homes i dones per a una societat futura millor.
La televisió, en canvi, com a mitjà d’oci només busca la distracció i la captació de públic, sense parar-se a pensar en quina mena de valors està transmetent, i que, normalment, són d’agressivitat, violència, sexisme i competitivitat.
Per tant, podem afirmar que els valors entre televisió i escola són, quasi sempre, oposats. Però la televisió no desapareixerà, tot i transmetre valors contraris als que la societat vol pels seus infants i joves, per quests motiu els mestres com educadors tenim la responsabilitat d’ensenyar-los a fer-ne un bon ús, aprofitant la programació adequada, educativa i de qualitat, que alguna hi ha, i així mostrar-los a com ser crítics i selectius davant d’un aparell que no ha de dominar les seves vides.
Primer, acompanya al seu fill Juan a natació, després recull als bessons per casa seva i junts van a recollir a la Maria a natació.
Tots quatre tornen a buscar al Juan i el porten a casa de la seva mare i exdona del conductor, després van a buscar al Daniel, el qual fa poc que l’home sap que és fill seu i tots junts van a casa, però el conductor abans de aparcar ha d’anar a portar el Daniel que és el fill dels veins.
L’home condueix per una urbanització de classe mitja-alta, i una veu en off, que representa ell mateix, va narrant els llocs a on es dirigeix i a quin dels seus fills acompanya durant el trajecte. El fills són de diverses edats però tots són guapos i de bona aparença, menys l’últim, que és de raça negra i que el narrador deixa clar que no és fill seu.
El missatge principal que vol transmetre aquest anunci és la gran capacitat que té aquest vehicle i com està preparat per afrontar la societat canviant i adequar-se als nous tipus de famílies.
Tot i tenir aquest punt, podríem dir què de modernitat, aquest anunci de cotxes cau en el missatge tòpic masclista, adreçant-se principalment al públic masculí, ja que és l’home qui acompanya a la família, ell és el cap i el guia. Per molt moderna que sigui la família, els valor masclistes hi segueixen implícits dins de l’espot. Amb aquest anunci s’intenta crear una necessitat de possessió i per aquest motiu s’atribueixen valors afegits al vehicle:
- De triomfador, un home segur de si mateix. El protagonista narra l’anunci amb decisió i com un fet quotidià.
- D’aconseguir èxit entre les dones. Totes les dones i exdones del narrador són altes, primes, guapes...
- Adinerat. Totes les seves dones i fills viuen en cases unifamiliars de zones residencials i fan activitats extraescolars associades a la classe alta. Ex: ballet
És un anunci que m’agrada, perquè es surt del patró que sempre es mostra a televisió de família tradicional perfecte. Dins de la societat actual hi ha diversos tipus de famílies i crec que és el primer cop que en publicitat s’agafa aquest recurs, tot i que el rerefons és exactament el mateix que el de milers d’anuncis que ja s’han fet fins ara.
Activitat 3: Hi ha acord o desacord entre els valors que intenta transmetre l’escola i els de la televisió?
L’escola, com a comunitat on es viu i es conviu, ha de transmetre valors on la tolerància, la solidaritat, la pau, el respecte, la tolerància i la participació en siguin la base, per tal d’aconseguir homes i dones per a una societat futura millor.
La televisió, en canvi, com a mitjà d’oci només busca la distracció i la captació de públic, sense parar-se a pensar en quina mena de valors està transmetent, i que, normalment, són d’agressivitat, violència, sexisme i competitivitat.
Per tant, podem afirmar que els valors entre televisió i escola són, quasi sempre, oposats. Però la televisió no desapareixerà, tot i transmetre valors contraris als que la societat vol pels seus infants i joves, per quests motiu els mestres com educadors tenim la responsabilitat d’ensenyar-los a fer-ne un bon ús, aprofitant la programació adequada, educativa i de qualitat, que alguna hi ha, i així mostrar-los a com ser crítics i selectius davant d’un aparell que no ha de dominar les seves vides.
dimecres, 20 de maig del 2009
TEMA 3 La transmissió de valors mitjançant la presentació de models
Activitat. 1 Anàlisi de tres personatges d'una sèrie televisiva.
DR. HOUSE
És un home alt i prim, sempre mal afaitat i despentinat que vesteix de forma informal, sobretot amb una jaqueta de cuir de motorista.
Es caracteritza per coixejar de la cama dreta i utilitzar l’ajut d’un bastó que utilitza molts cops com a extensió de la seva mà: assenyala, agafa objectes, juga a pilota...
És extremadament intel•ligent, pessimista i amargat, no li agrada relacionar-se amb la gent, tot i tenir algun amic, i gaudeix de la soledat. És: sobervi, vanitós, diu el que pensa sense tenir en compte els sentiments de la gent ni les conveniències socials i no mostra cap mena de moral ni d’ètica.
És el metge en cap d’un hospital i és reconegut per resoldre casos clínics molt complicats. Té 3 metges sota les seves ordres als quals sempre tracta malament i desprecia, tot i així aquests l’admiren per la seva gran tasca com a metge i la seva intel•ligència.
El Dr. House, personatge inspirat en Sherlock Holmes, és l’antiheroi per excel•lència, és un ésser que ningú voldria al seu costat, però el qual, admirem profundament per les seves capacitats i per dir allò que tots voldríem però no ens atrevim o per educació no fem.
DR. ERIC FOREMAN
Home, relativament jove, de raça negra, alt i de bona aparença que sempre vesteix de forma elegant.
És intel•ligent i hàbil però constantment lluita per superar-se i demostrar que és el millor de la seva professió, no sempre tenint en compte els companys o els pacients. Tendeix a ser pessimista, rancorós i no té gaire ètica envers als companys, si els ha de trair, ho farà.
Es sent constantment maltractat pel seu cap, el Dr. House, encara que l’admira per la seva intel•ligència i capacitat.
De jove va entrar en grups de delinqüència juvenil i va cometre alguns robatoris, aquest fet l’atormenta i creu que ha de demostrar constantment que ha pogut superar aquesta etapa de la seva vida.
DRA. ALLISON CAMERON
Dona jove, alta, esvelta i atractiva. Sempre va arreglada, amb un cert aire d’innocència i atractiu sexual.
És una dona sensible a les desgràcies dels altres, humil, generosa i bondadosa. Sempre intenta ajudar als altres amb consells o escoltant quan és necessària, oblidant-se, fins i tot, d’ella mateixa.
És una bona doctora, però viu atormentada per la mort del seu marit i per el seu alt grau de responsabilitat. Admira al Dr. House i entre els dos existeix una certa tensió sexual tot i que no arribarà mai a materialitzar-se.
Aquest personatge actua com a veu de la consciència del Dr House, tranquilitzant-lo, fent que reflexioni i duent-lo, alguns cops, pel bon camí.
DR. HOUSE
És un home alt i prim, sempre mal afaitat i despentinat que vesteix de forma informal, sobretot amb una jaqueta de cuir de motorista.
Es caracteritza per coixejar de la cama dreta i utilitzar l’ajut d’un bastó que utilitza molts cops com a extensió de la seva mà: assenyala, agafa objectes, juga a pilota...
És extremadament intel•ligent, pessimista i amargat, no li agrada relacionar-se amb la gent, tot i tenir algun amic, i gaudeix de la soledat. És: sobervi, vanitós, diu el que pensa sense tenir en compte els sentiments de la gent ni les conveniències socials i no mostra cap mena de moral ni d’ètica.
És el metge en cap d’un hospital i és reconegut per resoldre casos clínics molt complicats. Té 3 metges sota les seves ordres als quals sempre tracta malament i desprecia, tot i així aquests l’admiren per la seva gran tasca com a metge i la seva intel•ligència.
El Dr. House, personatge inspirat en Sherlock Holmes, és l’antiheroi per excel•lència, és un ésser que ningú voldria al seu costat, però el qual, admirem profundament per les seves capacitats i per dir allò que tots voldríem però no ens atrevim o per educació no fem.
DR. ERIC FOREMAN
Home, relativament jove, de raça negra, alt i de bona aparença que sempre vesteix de forma elegant.
És intel•ligent i hàbil però constantment lluita per superar-se i demostrar que és el millor de la seva professió, no sempre tenint en compte els companys o els pacients. Tendeix a ser pessimista, rancorós i no té gaire ètica envers als companys, si els ha de trair, ho farà.
Es sent constantment maltractat pel seu cap, el Dr. House, encara que l’admira per la seva intel•ligència i capacitat.
De jove va entrar en grups de delinqüència juvenil i va cometre alguns robatoris, aquest fet l’atormenta i creu que ha de demostrar constantment que ha pogut superar aquesta etapa de la seva vida.
DRA. ALLISON CAMERON
Dona jove, alta, esvelta i atractiva. Sempre va arreglada, amb un cert aire d’innocència i atractiu sexual.
És una dona sensible a les desgràcies dels altres, humil, generosa i bondadosa. Sempre intenta ajudar als altres amb consells o escoltant quan és necessària, oblidant-se, fins i tot, d’ella mateixa.
És una bona doctora, però viu atormentada per la mort del seu marit i per el seu alt grau de responsabilitat. Admira al Dr. House i entre els dos existeix una certa tensió sexual tot i que no arribarà mai a materialitzar-se.
Aquest personatge actua com a veu de la consciència del Dr House, tranquilitzant-lo, fent que reflexioni i duent-lo, alguns cops, pel bon camí.
dimecres, 6 de maig del 2009
Tranquils! ja no hi ha crisi!
Senyors i senyores! Atenció, des de fa aproximadament una setmana, la crisi al món ja és un fet sense importància, ara tenim altres preocupacions, ha arribat la grip porcina!
Els mitjans de comunicació en van plens, la notícia estrella de tots els informatius de premsa escrita o televisiva ara mateix és la grip, no es parla de cap altre tema, hi ha un seguiment exclusiu de quants contagiats, a quina part del món, com se'ls està tractant, i tot una gran quantitat de detalls.
Sembla que la crisi mundial, el gran problema de la humanitat que omplia hores i hores d'informatius hagi sigut només un record.
Quina sort tenir la grip al nostre voltant, això vol dir que ja no hi ha crisi i tot s'està arreglant, o no?
Decididament la premsa utilitza les notícies de la forma que més els convé, però el dubte és, segur que els governs no hi tenen res a veure? i, encara voldria que entre tots reflexionessim en un altre dubte existencial que tinc, no haurà aparegut aquesta malaltia per mantindre'ns entretinguts?
Els mitjans de comunicació en van plens, la notícia estrella de tots els informatius de premsa escrita o televisiva ara mateix és la grip, no es parla de cap altre tema, hi ha un seguiment exclusiu de quants contagiats, a quina part del món, com se'ls està tractant, i tot una gran quantitat de detalls.
Sembla que la crisi mundial, el gran problema de la humanitat que omplia hores i hores d'informatius hagi sigut només un record.
Quina sort tenir la grip al nostre voltant, això vol dir que ja no hi ha crisi i tot s'està arreglant, o no?
Decididament la premsa utilitza les notícies de la forma que més els convé, però el dubte és, segur que els governs no hi tenen res a veure? i, encara voldria que entre tots reflexionessim en un altre dubte existencial que tinc, no haurà aparegut aquesta malaltia per mantindre'ns entretinguts?
dimecres, 22 d’abril del 2009
El tractament de la informació als mitjans de comunicació
Activitat 1. Per tal de fer una reflexió sobre com tracten la informació els diferents mitjans de comunicació , he decidit fer una comparativa entre dues notícies que tracten sobre la compareixença del president Zapatero davant del Congrés.
Exactament aquestes notícies han estat publicades el dia 22 d'abril al Periódico de Catalunya i al ABC.
Periòdico de Catalunya: Zapatero cambió el Gobierno impulsado por el G20 y para ser más rápido y eficaz ante la crisi.
ABC: Nueva desaprobación general en el Congreso a los cambios del Govierno.
Ja només llegint els titular podem fer-nos una idea de quin enfoc es dóna a la mateixa notícia.
En el primer cas, el protagonista és el president Zapatero, i podem llegir com aquest justifica els canvis polítics dins del govern, per tal de ser més eficients, i molt de passada informa que l'oposició va fer ALGUNES crítiques a com estava fent la seva tasca el govern. L'article està escrit com si fos una descripció dels fets, però podem trobar molts adjectius positius a la tasca del govern i de tranquilitat, enfacats a que la gent tingui confiança.
Pel que fa a la fotografia que acompanya la notícia, podem veure un president tranquil, parlant davant del Congrés.
En el segon cas la notícia és vista totalment des de un altre punt de vista, el protagonista ara és la oposició i la notícia principal són les crítiques que el president va rebre, dient de passada que aquest es va justificar. En l'escrit podem notar com els adjectius són de despreci i crítica constant a la tasca del govern per tal de desacreditar-lo. La fotografia que la acompanya ens mostra un president totalment diferent, angoixat i desesperat.
Aquest és un cas clar de com la premsa depenent de si està a favor o en contra del govern pot girar la opinió pública, donant més importància a un fet o a un altre. Una notícia que hauria de ser una simple narració d'uns fets pot arribar a ensorrar o elevar el govern d'un país.
Activitat 2
- Excepcionalitat: Una mujer pone a la venta sus órganos para saldar una deuda de unos 300.000 euros
- Conseqüències per a la població: Zapatero garantiza un "horizonte de tranquilidad" en las pensiones hasta 2025
- Rellevància dels personatges implicats: Amy Winehouse se escalda una pierna
- Proximitat emocional: Sanidad autoriza la selección genética de embriones para prevenir dos tipos de cáncer
- Proximitat temporal: Muere un conductor al caerle encima la carga de piedras de un camión que volcó
- Existència d'imatges: Un pilar de hormigón lleva cruzado en medio de un carril-bici más de un mes
- "Efecte agenda": Ante la crisis las mujeres se pintan los labios de rojo, dice una maquilladora británica
Podriem dir que la crisi està de moda, i tota informació sota aquest lema és notícia.
Activitat 3.
La jugada feta pel Gran Wayoming al canal Interconomia, tal i com ja vaig comentar en l'exercici anterior, em sembla una gran mostra de com molts cops les cadenes de televisió mostren imatges i notícies sense verificar, i només pel simple interés de crear polèmica o desprestigiar.
La força de la prensa, sobretot l'audiovisual, és molt forta. Sempre s'ha dit que una imatge val més que mil paraules, a la gent l'és més fàcil de recordar una imatge i aquesta és la força que utilitzen.
En aquest cas es veu clarament l'intent per part d'interconomia de desprestigiar al presentador e intentar enfonsar-lo, sense tenir en compte si és cert o no, jutgen al presentador davant de l'opinió pública.
Exactament aquestes notícies han estat publicades el dia 22 d'abril al Periódico de Catalunya i al ABC.
Periòdico de Catalunya: Zapatero cambió el Gobierno impulsado por el G20 y para ser más rápido y eficaz ante la crisi.
ABC: Nueva desaprobación general en el Congreso a los cambios del Govierno.
Ja només llegint els titular podem fer-nos una idea de quin enfoc es dóna a la mateixa notícia.
En el primer cas, el protagonista és el president Zapatero, i podem llegir com aquest justifica els canvis polítics dins del govern, per tal de ser més eficients, i molt de passada informa que l'oposició va fer ALGUNES crítiques a com estava fent la seva tasca el govern. L'article està escrit com si fos una descripció dels fets, però podem trobar molts adjectius positius a la tasca del govern i de tranquilitat, enfacats a que la gent tingui confiança.
Pel que fa a la fotografia que acompanya la notícia, podem veure un president tranquil, parlant davant del Congrés.
En el segon cas la notícia és vista totalment des de un altre punt de vista, el protagonista ara és la oposició i la notícia principal són les crítiques que el president va rebre, dient de passada que aquest es va justificar. En l'escrit podem notar com els adjectius són de despreci i crítica constant a la tasca del govern per tal de desacreditar-lo. La fotografia que la acompanya ens mostra un president totalment diferent, angoixat i desesperat.
Aquest és un cas clar de com la premsa depenent de si està a favor o en contra del govern pot girar la opinió pública, donant més importància a un fet o a un altre. Una notícia que hauria de ser una simple narració d'uns fets pot arribar a ensorrar o elevar el govern d'un país.
Activitat 2
- Excepcionalitat: Una mujer pone a la venta sus órganos para saldar una deuda de unos 300.000 euros
- Conseqüències per a la població: Zapatero garantiza un "horizonte de tranquilidad" en las pensiones hasta 2025
- Rellevància dels personatges implicats: Amy Winehouse se escalda una pierna
- Proximitat emocional: Sanidad autoriza la selección genética de embriones para prevenir dos tipos de cáncer
- Proximitat temporal: Muere un conductor al caerle encima la carga de piedras de un camión que volcó
- Existència d'imatges: Un pilar de hormigón lleva cruzado en medio de un carril-bici más de un mes
- "Efecte agenda": Ante la crisis las mujeres se pintan los labios de rojo, dice una maquilladora británica
Podriem dir que la crisi està de moda, i tota informació sota aquest lema és notícia.
Activitat 3.
La jugada feta pel Gran Wayoming al canal Interconomia, tal i com ja vaig comentar en l'exercici anterior, em sembla una gran mostra de com molts cops les cadenes de televisió mostren imatges i notícies sense verificar, i només pel simple interés de crear polèmica o desprestigiar.
La força de la prensa, sobretot l'audiovisual, és molt forta. Sempre s'ha dit que una imatge val més que mil paraules, a la gent l'és més fàcil de recordar una imatge i aquesta és la força que utilitzen.
En aquest cas es veu clarament l'intent per part d'interconomia de desprestigiar al presentador e intentar enfonsar-lo, sense tenir en compte si és cert o no, jutgen al presentador davant de l'opinió pública.
diumenge, 22 de març del 2009
Tema 1: Característiques dels mitjans de comunicació de masses
Com utilitzo els mitjans de comunicació?
Aquesta pregunta m’ha fet adonar que, a cada un, li tinc destinada una tasca diferent dins del meu dia a dia.
Escolto música a la ràdio per tenir companyia, la televisió m’ajuda a esvair les meves cabòries, la premsa escrita em manté connectada al món i Internet és l’eina que em permet resoldre la majoria de qüestions de la meva vida.
És potser, el mitjà que més utilitzo. La xarxa em permet cercar tota la informació necessària a la meva feina i per poder realitzar moltes de les tasques de la universitat.
Tots els mitjans són fabricacions.
Quan veiem un fet i el volem explicar a algú altre, la nostra descripció es veu influenciada, inevitablement, per molts factors: la nostra visió del món, opinions, vivències... sempre acabarem explicant una interpretació pròpia d’uns fets que em observat.
Aquest fet es repeteix de forma molt més exagerada dins dels mitjans d’informació ja que ells, seleccionen, jerarquitzen i interpreten, una gran quantitat d’informació que fan arribar a molta gent, de manera que poden influenciar, molt més, en l’opinió i visió del món de la gent, només mostrant fragments de la realitat o directament inventant-la per tal de crear polèmica o dirigir el públic.
Com exemple, podem trobar un vídeo mostrat per la cadena Interconomia on es veia el presentador Gran Wyoming (El intermedio, La Sexta) maltractant una becaria. Aquest vídeo, fals, va ser mostrat com una notícia real.
Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques
Una de les funcions socials que desenvolupen els mitjans de comunicació és un dret que tenim tots els homes: el dret a la informació.
En aquests anys hem pogut veure com els mitjans de comunicació eren útils com a eina de denúncia i investigació. Ha aconseguit destapar casos de corrupció de polítics, tràfics de drogues, injustícies socials... Si ho mirem des d’aquesta perspectiva els mitjans tenen el poder de no deixar que ningú manipuli o influenciï la població, però això queda molt lluny de la realitat.
Els mitjans de comunicació són empreses i, per tant, estan controlades ja sigui per entitats públiques o per empresaris privats. En principi dins de les televisions públiques l’estat és el que hauria de vetllar per la no manipulació de la realitat o la informació, però no sempre és així, en molts casos el partit en el poder els utilitza com a font de propaganda electoral o per mostrar la realitat política que més els convé.
En el cas de les cadenes privades, són els seus propietaris els que decidiran que es pot mostrar i explicar segons les seves pròpies ideologies o recerca de beneficis.
Si analitzen tots els mitjans de comunicació segur que trobarem trets característics d’una ideologia política al darrera, això vulguem o no, ens condiciona en la manera de veure el món i en la societat en que vivim.
Un cas molt clar de manipulació de la informació per part d’un mitjà d’informatiu, per tal d’afavorir el poder polític existent en aquell moment, el va protagonitzar el periodista Alfredo Urdaci. El dia 21 de juny de l’any 2002, aquest periodista, dins de l’espai informatiu de la cadena TVE, va llegir una notícia on es manipulaven totes les dades sobre la vaga general produïda aquell dia, per tal de restar-li importància i fer costat al partit polític existent. El tribunal, va condemnar-lo a rectificar la informació donada, per haver vulnerat els drets dels treballadors i creant-se un gran escàndol.
Comparació entre els mitjans de comunicació, en que es diferencien i que tenen en comú.
Què tenen en comú:
Tots els mitjans de comunicació han suposat un avenç en les formes de comunicació de l’home, i han estat un instrument que ha permés i condicionat l’evolució d’aquest. Són precisament aquests mitjans els que permeten millorar el procés comunicatiu de l’home al fer que aquesta activitat tingui un apropament massiu.
En què es diferencien:
Cada mitjà de comunicació utilitza un canal diferent (oral, escrit) i utilitza un suport diferent, per tal de poder arribar al públic (aparell de televisió, paper, ordinador...) aquest fet provoca que no tots els mitjans de comunicació siguin capaços d’arribar a la mateixa quantitat de públic, bé per analfabetisme, condicions econòmiques...
El tipus de format del mitjà de comunicació, també condicionarà el tipus d’informació o programes que faci arribar: d’entreteniment o informatius.
Aquesta pregunta m’ha fet adonar que, a cada un, li tinc destinada una tasca diferent dins del meu dia a dia.
Escolto música a la ràdio per tenir companyia, la televisió m’ajuda a esvair les meves cabòries, la premsa escrita em manté connectada al món i Internet és l’eina que em permet resoldre la majoria de qüestions de la meva vida.
És potser, el mitjà que més utilitzo. La xarxa em permet cercar tota la informació necessària a la meva feina i per poder realitzar moltes de les tasques de la universitat.
Tots els mitjans són fabricacions.
Quan veiem un fet i el volem explicar a algú altre, la nostra descripció es veu influenciada, inevitablement, per molts factors: la nostra visió del món, opinions, vivències... sempre acabarem explicant una interpretació pròpia d’uns fets que em observat.
Aquest fet es repeteix de forma molt més exagerada dins dels mitjans d’informació ja que ells, seleccionen, jerarquitzen i interpreten, una gran quantitat d’informació que fan arribar a molta gent, de manera que poden influenciar, molt més, en l’opinió i visió del món de la gent, només mostrant fragments de la realitat o directament inventant-la per tal de crear polèmica o dirigir el públic.
Com exemple, podem trobar un vídeo mostrat per la cadena Interconomia on es veia el presentador Gran Wyoming (El intermedio, La Sexta) maltractant una becaria. Aquest vídeo, fals, va ser mostrat com una notícia real.
Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques
Una de les funcions socials que desenvolupen els mitjans de comunicació és un dret que tenim tots els homes: el dret a la informació.
En aquests anys hem pogut veure com els mitjans de comunicació eren útils com a eina de denúncia i investigació. Ha aconseguit destapar casos de corrupció de polítics, tràfics de drogues, injustícies socials... Si ho mirem des d’aquesta perspectiva els mitjans tenen el poder de no deixar que ningú manipuli o influenciï la població, però això queda molt lluny de la realitat.
Els mitjans de comunicació són empreses i, per tant, estan controlades ja sigui per entitats públiques o per empresaris privats. En principi dins de les televisions públiques l’estat és el que hauria de vetllar per la no manipulació de la realitat o la informació, però no sempre és així, en molts casos el partit en el poder els utilitza com a font de propaganda electoral o per mostrar la realitat política que més els convé.
En el cas de les cadenes privades, són els seus propietaris els que decidiran que es pot mostrar i explicar segons les seves pròpies ideologies o recerca de beneficis.
Si analitzen tots els mitjans de comunicació segur que trobarem trets característics d’una ideologia política al darrera, això vulguem o no, ens condiciona en la manera de veure el món i en la societat en que vivim.
Un cas molt clar de manipulació de la informació per part d’un mitjà d’informatiu, per tal d’afavorir el poder polític existent en aquell moment, el va protagonitzar el periodista Alfredo Urdaci. El dia 21 de juny de l’any 2002, aquest periodista, dins de l’espai informatiu de la cadena TVE, va llegir una notícia on es manipulaven totes les dades sobre la vaga general produïda aquell dia, per tal de restar-li importància i fer costat al partit polític existent. El tribunal, va condemnar-lo a rectificar la informació donada, per haver vulnerat els drets dels treballadors i creant-se un gran escàndol.
Comparació entre els mitjans de comunicació, en que es diferencien i que tenen en comú.
Què tenen en comú:
Tots els mitjans de comunicació han suposat un avenç en les formes de comunicació de l’home, i han estat un instrument que ha permés i condicionat l’evolució d’aquest. Són precisament aquests mitjans els que permeten millorar el procés comunicatiu de l’home al fer que aquesta activitat tingui un apropament massiu.
En què es diferencien:
Cada mitjà de comunicació utilitza un canal diferent (oral, escrit) i utilitza un suport diferent, per tal de poder arribar al públic (aparell de televisió, paper, ordinador...) aquest fet provoca que no tots els mitjans de comunicació siguin capaços d’arribar a la mateixa quantitat de públic, bé per analfabetisme, condicions econòmiques...
El tipus de format del mitjà de comunicació, també condicionarà el tipus d’informació o programes que faci arribar: d’entreteniment o informatius.
divendres, 20 de març del 2009
Algunes preguntes sobre televisió
• Creus que la televisió “fa mal” a l’educació? De quina manera?
La televisió es basa en el missatge de la imatge; un bombardeig constant d’informació, valors i continguts, no sempre del tot correctes, que l’espectador reté i aprén de forma totalment passiva i sense cap mena d’esforç.
Aquesta passivitat pot portar a la no discriminar allò que veiem i sentim i, per tant, anar en contra de l’educació en el moment que consumim programes amb continguts inadequats, sense uns valors adequats i ens deixem portar per la passivitat total.
• Creus que la televisió “pot ajudar” a l’educació dels nens? De quina manera?
La imatge té un gran poder d’atracció i retentiva. Una acurada selecció dels continguts televisius ens pot ser una eina útil a l’hora d’ensenyar.
• De qui creus que és “la culpa” que les televisions facin determinats programes i no en facin d’altres?
Les cadenes de televisió són empreses, i per tant, es mouen per interessos econòmics. Els interessa vendre el màxim d’espais publicitaris per tal d’obtenir beneficis. Per aconseguir aquest objectiu, cal que un gran nombre d’espectadors veient el mateix programa. Per tant, no és tan important el contingut d’aquest com la quantitat de gent que atreu. Si un programa de mala qualitat o de valors decadents aconsegueix una gran audiència aquest continuarà en pantalla tot el temps que calgui.
Per tant, els màxims culpables dels continguts de les televisions som els propis espectadors. Si nosaltres no veiéssim segons quins programes, no els farien.
• Què creus que s’hauria de fer des de l’escola en relació a la televisió?
Cal fer entendre que no es pot creure tot allò que es veu, què és molt senzill manipular la informació que ens arriba . Cal aprendre a ser crític i selectiu amb el que veiem i, des de l’escola s’ha de potenciar.
La televisió es basa en el missatge de la imatge; un bombardeig constant d’informació, valors i continguts, no sempre del tot correctes, que l’espectador reté i aprén de forma totalment passiva i sense cap mena d’esforç.
Aquesta passivitat pot portar a la no discriminar allò que veiem i sentim i, per tant, anar en contra de l’educació en el moment que consumim programes amb continguts inadequats, sense uns valors adequats i ens deixem portar per la passivitat total.
• Creus que la televisió “pot ajudar” a l’educació dels nens? De quina manera?
La imatge té un gran poder d’atracció i retentiva. Una acurada selecció dels continguts televisius ens pot ser una eina útil a l’hora d’ensenyar.
• De qui creus que és “la culpa” que les televisions facin determinats programes i no en facin d’altres?
Les cadenes de televisió són empreses, i per tant, es mouen per interessos econòmics. Els interessa vendre el màxim d’espais publicitaris per tal d’obtenir beneficis. Per aconseguir aquest objectiu, cal que un gran nombre d’espectadors veient el mateix programa. Per tant, no és tan important el contingut d’aquest com la quantitat de gent que atreu. Si un programa de mala qualitat o de valors decadents aconsegueix una gran audiència aquest continuarà en pantalla tot el temps que calgui.
Per tant, els màxims culpables dels continguts de les televisions som els propis espectadors. Si nosaltres no veiéssim segons quins programes, no els farien.
• Què creus que s’hauria de fer des de l’escola en relació a la televisió?
Cal fer entendre que no es pot creure tot allò que es veu, què és molt senzill manipular la informació que ens arriba . Cal aprendre a ser crític i selectiu amb el que veiem i, des de l’escola s’ha de potenciar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)