Tema 4: L'educació i els mitjans d'educació

Activitat 1:

El Consell Audiovisual de Catalunya és l’òrgan que s’encarrega de regular la comunicació visual del territori català. La seva finalitat és vetllar per a que es compleixi la normativa vigent per part dels prestadors de serveis, tan públics com privats, de sector audiovisual. Com a principals objectius té la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i l’honestedat informativa entre d’altres.

Després de llegir les vint conclusions del Llibre Blanc: L’educació en l’entorn audiovisual que va presentar l’any 2003 el Consell Audiovisual de Catalunya en voldria destacar tres que crec que són importants des de la perspectiva de l’escola:

4. La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

No es pot deixar tota la responsabilitat sobre l’escola, l’educació dels infants i joves ha de ser una tasca de tots i tots hem de tenir les mateixes finalitats. Per aconseguir-ho crec important el treball conjunt entre l’administració, les cadenes de televisió, l’escola i sobretot les famílies, ja que aquestes són les que més directament influencien sobre els infants i joves.


17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola que es pot resumir en els punts següents:
* Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
* La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
*El consum il•limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

L’escola i la televisió, ara per ara estan en conflicte, però no hauria de ser així: l’escola hauria d’aprendre a utilitzar els mitjans que la televisió ofereix en el seu benefici i la televisió com a mitjà de masses hauria de ser més conscient del benefici que pot aportar a la societat i no preocupar-se pel propi.


18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
* Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
* Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.

Si en el futur els homes som més crítics i amb més criteri audiovisual, el contingut de les televisions variarà per adequar-se a les noves preferències de la població, per tant tendirem a uns mitjans audiovisuals de més qualitat.


Activitat 2:

No es pot negar que el món no para de canviar i la societat pot deixar de caminar al mateix ritme sinó hi posem remei.

Els avenços tecnològics són constants, i l’home s’està deixant arrossegar per ells. No ho hem de permetre, ja que correm el risc de ser manipulats i dominats per la informació que se’ns vulgui mostrar. Constantment som bombardejats per milers de consignes per part dels mitjans de comunicació que no sabem desxifrar o entendre.

Però no tot està perdut, amb un bon aprenentatge per part de la població sobre tecnologia i audiovisuals, es pot crear una societat crítica i preparada per entendre tots els missatges que cada dia ens arriben de totes parts del planeta. Per aconseguir-ho però, cal un esforç per part de tots: institucions, educadors, mitjans de comunicació, famílies...

Per aquest motiu a través del manifest per l’educació en comunicació es suggereixen diferents pautes d’actuació:

- Incloure que les habilitats comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial dins dels currículums escolars.
- Dotar als centres escolars de material tecnològic audiovisual, sobretot en el camp de producció perquè només produint s’és capaç d’entendre el que altres produeixen.
- Crear programes de formació per a docents i d’assessorament de centres en el camp de l’educació en la comunicació.
- Arribar a pactes de col•laboració entre els mitjans de comunicació i les administracions educatives.
- Elaborar, per part de professionals en el món educatiu, material didàctic per a l’educació en comunicació de qualitat i actualitzat.
- Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
- Treballar per aprofitar al màxim els recursos infrastructurals de comunicació.
- Ajudar al docent a desplegar l’educació en comunicació creant la figura de l’educomunicador/a.
- Plantejar models comunicatius on l’autoexpressió individual i col•lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn construeixin els eixos centrals.
- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que vetlli pels drets de la infància i la joventut.


Activitat 3:

El desembre de l’any 2008, el parlament europeu va plantejar la necessitat de crear una assignatura anomenada “Educació mediàtica” a les escoles, per tal que els infants i joves aprenguin les capacitats de comprendre i valorar críticament les diferents informacions que reben a traves de els canals audiovisuals. D’aquesta manera, la societat seria capaç de progressar al mateix ritme que el món; la tecnologia ens permetria incorporar-nos a l’evolució i no ens exclouria.

Els nens i nenes han d’aprendre a discriminar allò que senten i veuen, el que és correcte i el que no i és, des de l’escola on podem posar el primer granet de sorra per aconseguir-ho. No és una tasca senzilla, cal molts esforços de formació del personal docent i recursos per a les escoles, però no em de perdre l’esperança i intentar dins de les nostres possibilitats treballar el màxim per aconseguir-ho.