Tema 1: Característiques dels mitjans de comunicació de masses

Com utilitzo els mitjans de comunicació?
Aquesta pregunta m’ha fet adonar que, a cada un, li tinc destinada una tasca diferent dins del meu dia a dia.
Escolto música a la ràdio per tenir companyia, la televisió m’ajuda a esvair les meves cabòries, la premsa escrita em manté connectada al món i Internet és l’eina que em permet resoldre la majoria de qüestions de la meva vida.
És potser, el mitjà que més utilitzo. La xarxa em permet cercar tota la informació necessària a la meva feina i per poder realitzar moltes de les tasques de la universitat.

Tots els mitjans són fabricacions.
Quan veiem un fet i el volem explicar a algú altre, la nostra descripció es veu influenciada, inevitablement, per molts factors: la nostra visió del món, opinions, vivències... sempre acabarem explicant una interpretació pròpia d’uns fets que em observat.

Aquest fet es repeteix de forma molt més exagerada dins dels mitjans d’informació ja que ells, seleccionen, jerarquitzen i interpreten, una gran quantitat d’informació que fan arribar a molta gent, de manera que poden influenciar, molt més, en l’opinió i visió del món de la gent, només mostrant fragments de la realitat o directament inventant-la per tal de crear polèmica o dirigir el públic.

Com exemple, podem trobar un vídeo mostrat per la cadena Interconomia on es veia el presentador Gran Wyoming (El intermedio, La Sexta) maltractant una becaria. Aquest vídeo, fals, va ser mostrat com una notícia real.


Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques
Una de les funcions socials que desenvolupen els mitjans de comunicació és un dret que tenim tots els homes: el dret a la informació.
En aquests anys hem pogut veure com els mitjans de comunicació eren útils com a eina de denúncia i investigació. Ha aconseguit destapar casos de corrupció de polítics, tràfics de drogues, injustícies socials... Si ho mirem des d’aquesta perspectiva els mitjans tenen el poder de no deixar que ningú manipuli o influenciï la població, però això queda molt lluny de la realitat.

Els mitjans de comunicació són empreses i, per tant, estan controlades ja sigui per entitats públiques o per empresaris privats. En principi dins de les televisions públiques l’estat és el que hauria de vetllar per la no manipulació de la realitat o la informació, però no sempre és així, en molts casos el partit en el poder els utilitza com a font de propaganda electoral o per mostrar la realitat política que més els convé.
En el cas de les cadenes privades, són els seus propietaris els que decidiran que es pot mostrar i explicar segons les seves pròpies ideologies o recerca de beneficis.
Si analitzen tots els mitjans de comunicació segur que trobarem trets característics d’una ideologia política al darrera, això vulguem o no, ens condiciona en la manera de veure el món i en la societat en que vivim.

Un cas molt clar de manipulació de la informació per part d’un mitjà d’informatiu, per tal d’afavorir el poder polític existent en aquell moment, el va protagonitzar el periodista Alfredo Urdaci. El dia 21 de juny de l’any 2002, aquest periodista, dins de l’espai informatiu de la cadena TVE, va llegir una notícia on es manipulaven totes les dades sobre la vaga general produïda aquell dia, per tal de restar-li importància i fer costat al partit polític existent. El tribunal, va condemnar-lo a rectificar la informació donada, per haver vulnerat els drets dels treballadors i creant-se un gran escàndol.

Comparació entre els mitjans de comunicació, en que es diferencien i que tenen en comú.
Què tenen en comú:
Tots els mitjans de comunicació han suposat un avenç en les formes de comunicació de l’home, i han estat un instrument que ha permés i condicionat l’evolució d’aquest. Són precisament aquests mitjans els que permeten millorar el procés comunicatiu de l’home al fer que aquesta activitat tingui un apropament massiu.

En què es diferencien:
Cada mitjà de comunicació utilitza un canal diferent (oral, escrit) i utilitza un suport diferent, per tal de poder arribar al públic (aparell de televisió, paper, ordinador...) aquest fet provoca que no tots els mitjans de comunicació siguin capaços d’arribar a la mateixa quantitat de públic, bé per analfabetisme, condicions econòmiques...

El tipus de format del mitjà de comunicació, també condicionarà el tipus d’informació o programes que faci arribar: d’entreteniment o informatius.

Algunes preguntes sobre televisió

• Creus que la televisió “fa mal” a l’educació? De quina manera?
La televisió es basa en el missatge de la imatge; un bombardeig constant d’informació, valors i continguts, no sempre del tot correctes, que l’espectador reté i aprén de forma totalment passiva i sense cap mena d’esforç.
Aquesta passivitat pot portar a la no discriminar allò que veiem i sentim i, per tant, anar en contra de l’educació en el moment que consumim programes amb continguts inadequats, sense uns valors adequats i ens deixem portar per la passivitat total.

• Creus que la televisió “pot ajudar” a l’educació dels nens? De quina manera?
La imatge té un gran poder d’atracció i retentiva. Una acurada selecció dels continguts televisius ens pot ser una eina útil a l’hora d’ensenyar.

• De qui creus que és “la culpa” que les televisions facin determinats programes i no en facin d’altres?
Les cadenes de televisió són empreses, i per tant, es mouen per interessos econòmics. Els interessa vendre el màxim d’espais publicitaris per tal d’obtenir beneficis. Per aconseguir aquest objectiu, cal que un gran nombre d’espectadors veient el mateix programa. Per tant, no és tan important el contingut d’aquest com la quantitat de gent que atreu. Si un programa de mala qualitat o de valors decadents aconsegueix una gran audiència aquest continuarà en pantalla tot el temps que calgui.
Per tant, els màxims culpables dels continguts de les televisions som els propis espectadors. Si nosaltres no veiéssim segons quins programes, no els farien.

• Què creus que s’hauria de fer des de l’escola en relació a la televisió?
Cal fer entendre que no es pot creure tot allò que es veu, què és molt senzill manipular la informació que ens arriba . Cal aprendre a ser crític i selectiu amb el que veiem i, des de l’escola s’ha de potenciar.

Educació en comunicació?

Vivim en la era de la comunicació, la informació es al nostre abast d’una forma quasi immediata, televisió, premsa, ràdio, internet... tot el que passa al nostre voltant arriba al les nostres mans amb més o menys rapidesa. Ara bé, tot el que hi tenim es fiable? Podem creure tot els que veiem o sentim?
Crec que aquí tenim un tema i un problema. Em de vetllar pels continguts dels mitjans de comunicació, ja no només per nosaltres, com adults, sinó per els infants que ho seran en un futur.
Cal aprendre a ser crític amb allò que es veu o sent, aprendre a discriminar la informació que ens arriba i crec que des de l’escola és un bon lloc on poder incidir en aquest tema. Educar en comunicació és una manera de donar mitjans als infants que els permeti aprendre a, no només consumir, sinó a saber viure i conviure amb l’era digital.